L'odontologia digital es basa en fitxers de models 3D per dissenyar i fabricar restauracions dentals com corones, ponts, implants o alineadors. Els tres formats de fitxer més utilitzats són STL, PLY i OBJ. Cada format té els seus propis pros i contres per a les aplicacions dentals. En aquesta entrada del bloc, aprofundim en les diferències entre els tres formats de fitxer més populars en odontologia digital.

 

1. STL (llenguatge estàndard de tessel·lació)

STL és àmpliament reconegut com el format estàndard de la indústria per a aplicacions d'impressió 3D i CAD/CAM, inclosa l'odontologia digital. Representa superfícies 3D com una col·lecció de facetes triangulars, que defineixen la geometria de l'objecte.

Pros
Simplicitat: Els fitxers STL contenen només les dades de geometria de la superfície d'un objecte 3D, representat com una malla triangular. No hi ha colors, textures ni altres dades addicionals. Aquesta senzillesa fa que els fitxers STL siguin fàcils de manejar i processar.

Compatibilitat: STL és el format més acceptat en el programari i el maquinari d'impressió 3D. Està gairebé garantit que qualsevol impressora 3D o programari CAD podrà gestionar fitxers STL.

Contres
Falta d'informació sobre el color: els fitxers STL no inclouen color, textura ni altres dades addicionals, la qual cosa limita el seu ús en aplicacions que requereixen realisme visual o informació detallada, com ara l'educació del pacient o el màrqueting.
Limitació de metadades: el fitxer STL no pot emmagatzemar metadades, com ara l'autoria, els drets d'autor i la ubicació, que són essencials per publicar.

 

 

(Fitxer STL exportat des deLaunca DL-300Pescàner intraoral)

 

2. PLY (Format de fitxer de polígon)

El format PLY, desenvolupat originalment a la Universitat de Stanford, ofereix més versatilitat en comparació amb STL. Pot emmagatzemar no només geometria, sinó també atributs de dades addicionals, com ara el color, la textura i fins i tot les propietats del material. Això fa que els fitxers PLY siguin adequats per a aplicacions que requereixen una representació visual millorada, com ara el disseny de somriures digitals o les proves virtuals. Tanmateix, val la pena assenyalar que els fitxers PLY solen tenir una mida més gran, cosa que pot afectar l'emmagatzematge i la transferència de dades.

Pros

Versatilitat:Els fitxers PLY poden emmagatzemar no només la geometria, sinó també atributs de dades addicionals, com ara el color, la textura i les propietats del material, cosa que permet una representació visual millorada.
Dades detallades:Els fitxers PLY poden capturar informació complexa com la temperatura o la pressió, cosa que els fa útils per a anàlisis i simulacions avançades.

 

Contres

Mida del fitxer gran:Els fitxers PLY solen tenir una mida més gran a causa de la inclusió de dades addicionals, que poden afectar l'emmagatzematge i alentir els temps de processament.

Compatibilitat: els fitxers PLY són menys compatibles amb les impressores 3D i el programari CAD en comparació amb STL. Això pot requerir passos addicionals de conversió abans del processament.

 

 (Fitxer PLY exportat des deLaunca DL-300P)

 

3. OBJ (Format de fitxer d'objecte)

OBJ és un altre format de fitxer popular en odontologia digital, conegut pel seu ús generalitzat en aplicacions de modelatge i renderització 3D. Els fitxers OBJ poden emmagatzemar dades de geometria i textura, cosa que els fa adequats per a aplicacions on el realisme visual és crucial. La seva compatibilitat amb diverses plataformes de programari i la seva capacitat per manejar models complexos fan que OBJ sigui una opció preferida per a simulacions dentals avançades i planificació de tractaments virtuals.

Pros
Informació de textura i color: Igual que PLY, els fitxers OBJ poden emmagatzemar informació de textura i color, proporcionant models visualment més detallats.
Compatibilitat: OBJ és àmpliament compatible amb el programari de modelatge 3D. Tanmateix, no totes les impressores 3D admeten directament fitxers OBJ.

Contres
Mida del fitxer gran: Els fitxers OBJ, especialment aquells amb mapes de textura, poden ser bastant grans, cosa que pot alentir els temps de processament.
Complexitat: els fitxers OBJ poden ser més complexos de treballar en comparació amb STL a causa de les funcions de dades addicionals que admeten.

 

 (Fitxer OBJ exportat des deLaunca DL-300P)

Escollir entre STL, PLY i OBJ depèn del que necessiteu del vostre model 3D. Si la simplicitat i una àmplia compatibilitat són clau, STL podria ser la millor opció. Si necessiteu un color detallat o altres dades, considereu PLY o OBJ. Com sempre, és important tenir en compte les capacitats i limitacions del vostre programari i maquinari específics.

 

L'elecció del format del fitxer és només un pas en el procés d'odontologia digital. No obstant això, entendre aquests formats i les seves implicacions us pot ajudar a prendre decisions més informades i, en última instància, a oferir una millor atenció al pacient i resultats de tractament.